Benvolgudes sòcies i benvolguts socis, voluntàries i voluntaris, i equip professional del CEC,

Fa 150 anys, en plena Renaixença, el nostre Centre va néixer per conèixer, estimar i fer conèixer Catalunya. Ho va fer en català, amb la convicció que el país i la seva llengua no es poden separar. Ara que celebrem aquest aniversari, us demano que recollim aquell llegat amb la mateixa determinació: fem del català la llengua de totes les nostres activitats.

No és una qüestió menor. L’ús social del català retrocedeix, i cada vegada que el deixem de banda per costum el fem una mica més petit. Però també és cert el contrari: cada conversa que mantenim en català el fa més fort. Al CEC som milers de persones que cada setmana compartim camins, cims, cursos i refugis. Si el català hi és la llengua natural, el CEC esdevé un dels llocs on la llengua viu, s’aprèn i es transmet.

El gest és senzill: comencem en català i mantinguem-lo. Que algú ens respongui en una altra llengua no vol dir que no ens entengui. Si ens entenem, continuem en català, amb naturalitat i sense demanar a ningú que canviï. Deixem enrere el canvi automàtic, fet per costum o per suposicions sobre l’origen dels altres. Parlar en català no és de mala educació: és la manera com ens relacionem al CEC.

Ho fem amb una militància amable. Quan hi hagi una dificultat real de comprensió, i sobretot si es tracta d’indicacions de seguretat, ens adaptarem perquè tothom ho entengui: parlarem més a poc a poc, ho direm d’una altra manera o farem un aclariment puntual, i tornarem al català tan bon punt sigui possible. A qui l’està aprenent, oferim-li el millor que tenim: temps, paciència i ocasions per practicar-lo, sense judicis ni pressions.

Cadascú hi té un paper. Vocals, monitores i monitors, sou el primer exemple per als vostres grups. Voluntàries i voluntaris, podeu fer que el català sigui la porta d’entrada de les persones que s’incorporen. L’equip professional, que atén socis, escoles i entitats, és la veu del CEC cada dia. Guardes dels equipaments del CEC, que cada any rebeu centenars de persones d’arreu, podeu fer del català la llengua natural de la benvinguda. I cada soci i sòcia, a cada sortida, decideix si el català és la llengua del grup.

Us proposo una revisió honesta, sense retrets: canvio de llengua sense comprovar si cal? Mantinc el català quan l’altra persona l’entén? Ajudo qui l’està aprenent a fer-lo servir? Quin hàbit canviaré a la propera activitat?

El CEC hi posa recursos: la campanya «Fem viure la llengua», la col·laboració amb Òmnium Cultural, accions amb Plataforma per la Llengua, i formació i un document de bones pràctiques per al voluntariat. Però cap campanya no substitueix el que passa en un camí, en un refugi o al voltant d’una taula. És allà on la llengua viu o s’apaga, i és allà on ens necessita.

Volem que qualsevol persona, vingui d’on vingui i parli la llengua que parli, trobi al CEC un espai on sentir-se’n part i on el català sigui una invitació, mai una barrera. Que d’aquí a uns anys, qui escrigui la història del Centre pugui dir que en aquest moment decisiu vam saber estar a l’altura.

Fem viure la llengua. Fem-ho junts, a cada pas. 

Amb gratitud i confiança,

Eduard Cayón i Costa

President del Centre Excursionista de Catalunya